Exodòncia

Exodòncia:  És un procediment rutinari que consisteix en la extracció de peces dentaries.

Material:

 

- Sindesmòtom: Es tracta d’un instrument de mà que s’usa per realitzar la sindesmotomia. Amb aquest procediment es persegueixen dos objectius: facilitar la pressió de la dent i evitar esquinços gingivals. Consta d’una nansa, un eix i una fulla dentària. 

- Elevadors: És un instrument essencial per extreure restes radiculars i per fer el pas previ de l’extracció dentària. Estan formats per un mànec, coll i part activa. Els elevador tenen dues cares  una convexa i l’altre còncava, que es col·loca sobre la dent  per intentar-ne la luxació o l’extracció. Existeixen diferents tipus de elevadors com: Elevador recte, elevador corbat, elevador en angle recte i elevador de Winter.  

- Fòrceps: Són instruments que s’utilitzen per realitzar una exodòncia o extracció dental. Estan formats per 3 elements que són: Les valves, els braços de adaptació a la mà i l’articulació dels dos components.

Instrumental per a la realització d'obturacions amb compòsit

Instrumental per a la realització de la cavitat.  Conté els elements següents:

• Instrumental rotatori, que inclou tant turbina com micromotor contraangle 

• Freses específiques: les més usades són la de pera de diamant i les freses per bisellar la superficie de l'esmalt.

                                                       

• Mandrí.

                                                              

- Safata de matrius: en les cavitats en què no es conserven les parets dentàries, és necessari usar un sist que permeti poder reconstruir l’estructura dentària. Hi ha diferents matrius : 

• Matrius metàl·liques tipus toflemire 

• Matrius metàl·liques tipus automatrix 

• Matrius metàl·liques tipus palodent 

• Portamatrius

- Safata de gravat àcid: depenent de la tècnica usada, haurem de preparar l'àcid, el primer i l'adhesiu o bé els agents autocondicionadons.

- Safata d'obturació ha de tenir els elements seguents:

• Compòsit elegit: mitjançant el codi de colors VITA per escollir el color més similar al natural del pacient.

• Instrumental de bola: per emplenar el fons cavitari si és necessari 

• Instrumental plàstic : és un instrument doble de mà amb el qual el dentista porta el compòsit a la dent i el col·loca al seu interior en petites quantitats (també es pot usar una cullereta de black o mandrí o instruments metàl·lics tipus clioide-discoide).

- Material de poliment: les obturacions de compòsit tenen com a característica principal l'estètica i que, a diferència de les d'amalgama de plata, es poden polir en el moment de col·locar-les.
Per al poliment, existeixen nombrosos equips específics, que es poden resumir en l'instrumental següent:

• Instrumental rotatori. Se sol usar micromotor i contraangle. 

• Freses. Són de contraangle i de diferents graus d'abrasivitat. Solen estar codificades en colors.

• Discs de polir. S'usen muntats en un mandri. També presenten diferents graus d'abrasivitat. 

• Tires de polir. S'usen per als espais interdentals i també tenen diferents graus d'abrasivitat. Presenten les mateixes característiques que les d'amalgama de plata.

Operatòria Dental

Fons de cavitat o protectors dentinopulpars:

Estan indicats en càries molt profundes o quan es vol protegir en el CDP.

• Compòsit fluid

• Cement de vidre ion`mer (CIV)

• Òxid de zinc-eugneol

• Hidròxid de calci

• Vernís

Material d'obturació temporal:

S’usen en les situacions en què es considera que la restauració definitiva no es pot col·locar incialment.

• Cements d’hidròxid de calci.
• Cements d’òxid de zinc, amb o sense eugenol.
• Cements de vidre ionòmer

Materials d'obturació definitiva:

-AMALGAMA DE PLATA: Les amalgames són aliatges de mercuri i de plata.

COMPÒSITS: Són materials d’obstrucció, complexos i resistents, que destaquen per la seva estètica.

Instrumental per a les obturacions d'amalgana de plata:

L’amalgrama de plata es reté a la dent de forma mecànica.

• Instrumental d’exploració, d’aïllament i safata d’anestèsia.
• Instrumental per a la realització de la cavitat. Inclou:

Instrumental rotatori: Turbina, micromotor i contraangle.

• Freses específiques: Les més usades són la de pera de diamant i la de con invertit de contraangle.

• Mandril o cullereta de Black: És un instrument doble de mà amb unes parts actives que serveixen per eliminar “rascant” el teixit malalt de forma manual.

• Retalladors de marge gingival: S’anomena marge gingival el marge de la cavitat.
  
  

• Amalgamador: Instrumental en què es procedeix a la batuda i la vibració dels components de l’amalgana de plata.

• Safata de matrius: En aquelles cavitats en què no es conserven les parets dentàries, és necessari usar un sistema d’encofrat que permet poder reconstruir l’estructura dentària.
  
  

• Matrius metàl·liques tipus Tofflemire.
• Matrius metàl·liques tipus AutoMatrix.
• Matrius metàl·liques tipus Palodent.
  
  

Per emmotllat les matius a la forma de la peça dentària, s’usen falques de fusta de taronger, amb unes dimensions codificades segons un codi de colors.

• Safata d’obstrució: És la que s’usa quan el dentista ha realitzat la cavitat per tancar-la.
  
  

• Porta amalgames: Instrument, únic o doble, de plàstic o metall que serveix per recollir l’amalgama preparada i portar-la a la cavitat.
  
  
  
  
  
• Condensador o atacador d’amalgama: Com que l’amalgama està en un estat de plàstic, és necessari condensar-la contra les vores de la cavitat.
  
  
  
  
• Vas Dappen metàl·lic: És un petit recipient en què es col·loca l’amalgama un cop batuda i des d’on es recull per portar-la amb el portomalgames a la cavitat.
  
  
  
  
• Instrument de bola: És un instrument de mà amb una bola petita que serveix, si és necessari, per portar la base cavitària.
  
  

• Brunyidor: Instrument amb forma de bola que s’usa quan l’amalgama ha adquirit una consistència més dura i amb el qual se’n brunyeix la superficie.
  
  
  
  

• Instrumental rotatori: Solen ser micromotor i contraangle. Les baixes velocitats eviten el tall i innecesari de la restauració.
  
  
  
  
• Tires de polir interproximals: Presenten diferents graus d’abrasitat. S’usen per eliminar els excessos de material que hagin pogut quedar a les cares proximals de la peça.
  
  
  

Anestèsia

INSTRUMENTAL PER A L’ANESTÈSIA

Serveix per a privar totalment o parcialment de la sensibilitat per mitjà de fàrmacs anestèsics.

·        

•       Anestèsia sense punció de la mucosa: és l’anestèsia tòpica i s’usa quan no cal punxar, per exemple per a una higiene bucal, per reduir el dolor de la punxada, etc. Normalment són cremes o gels amb sabors afruitats, que es passen amb un palet per sobre de les genives.També poden ser esprais freds (crioanestèsia). El seu efecte és més psicològic que real.

   

• ·         Anestèsia amb punció de la mucosa: sistema injectable per a dipositar el fàrmac anestèsic. Cal el material següent:

Þ     Xeringa: hi ha diferents tipus

-          Xeringues metàl·liques reutilitzables i recarregables: el cartutx anestèsic es carrega a la part central de diverses formes i l’agulla es col·loca a la part superior. Han de ser esterilitzades.

-          Xeringues d’un sol ús: porten l’agulla inclosa. Es poden classificar en:

o   En funció de la forma de col·locar el cartutx anestèsic (xeringues revòlver, amb obertura central).

o   En funció de la capacitat d’aspiració (xeringues autoaspirables o no).

o   En funció del tipus d’anestèsia (xeringues per a anestèsia intralligamentosa).

-          Xeringues sense agulla.

Þ     Cartutxos anestèsics o carpules anestèsics de vidre: permet l’ús de qualsevol tipus de xeringa. Tenen una goma a la part inferior per unir-se a la xeringa i una altra a la part superior que s’uneix a l’agulla. A l’interior es troba l’anestèsia i la seva capacitat és de 2 mm.

Þ     Agulles de punció estèrils i d’un sol ús: estan preparades en recipients estèrils. La seva longitud i gruix són variables en funció de la tècnica anestèsica que s’hagi de realitzar. Es divideixen en:

-          Agulles per a tècniques anestèsiques infiltradores (curtes i ultracurtes).

-          Agulles per a tècniques anestèsiques tronculars (llargues i gruixudes).

 

Aïllament

AÏLLAMENT: S’ha de realitzar un aïllament de les dents per aconseguir l’absència d’humitat en els teixits dentaris i poder realitzar els tractaments.

SAFATA D’AÏLLAMENT:

• Dic de goma: és una làmina de làtex quadrangular que es presenta en diverses dimensions, colors i gruixos, que es perfora per col·locar-lo sobre la peça corresponent.
  
  
  
  
• Clamps: serveixen per subjectar el dic de goms a la peça sobre la qual s’ha de col·locar.
  
  
  

• Perforador de dics: és una pinça articulada amb un mecanisme que permet fer orfici amb el diàmetre adequat a la peça o les peces que es vulguin aïllar.

1. Sense plantilla.
2. Amb plantilla.

   

• Pinces portaclamps: és tracta d’unes pinces colzades i angulades en lla part activa que serveixen per portar el clamp, sol o amb el dic de goma, a la dent.
  
  
  
• Arc portadics: serveixen per mantenir tens el dic de goma i pot ser de material plàstic o metàl·lic.
  
  

• Seda dental: serveix per passar el dic de goma entre les peces dentàries per assegurar-ne la fixació.